8 de Març 2021

Cap a un nou Pla d'Igualtat de l'Ajuntament

En la darrera Mesa General de Negociació, celebrada el 3 de març, tots els sindicats amb representació a l'Ajuntament ens vam unir per demanar que es posi en marxa la negociació d'un nou Pla d'Igualtat.

L'actual Pla d'Igualtat tenia una vigència fins l'any 2018. La realitat i el context han canviat. Ja és hora, doncs, d'impulsar i pactar un nou Pla adaptat a la situació actual i d'acord a la normativa vigent. Un nou Pla que, a partir de l'avaluació del primer, contempli tots aquells aspectes que son matèria de negociació, com és l'accés a la feina (selecció, contractació), la promoció, la classificació professional, la conciliació, la jornada laboral o la bretxa salarial en les retribucions, o la prevenció i atenció a l'assetjament sexual i per raó de sexe, entre d'altres.

A les portes del 8 de març, encetem el camí  per a que el nostre Ajuntament compti amb un nou Pla d'Igualtat. Ens fixem, a més, concretar-ho en un termini raonable, sense dilatar-ho en el temps. El nostre objectiu de cara al 8 de març de l'any vinent és haver fet ja una part del recorregut, amb l'avaluació del Pla existent i una diagnosi en clau de gènere de la situació actual de la plantilla, que ha de posar les bases del segon Pla d'Igualtat de l'Ajuntament.

Esperem i confiem en la implicació i compromís de tothom, tant de la Representació Legal de les Persones Treballadores, com del mateix Ajuntament i que, la seva sensibilitat cap a les polítiques d'igualtat, també es traslladi al conjunt de treballadores municipals.​

Som dones, som essencials

Aquest és el lema de la campanya de CCOO de Catalunya per al 8 de Març. Et convidem a visitar l'espai web habilitat amb motiu del Dia de la Dona, on podràs llegir el manifest i trobaràs informació sobre els actes previstos. 

Arribem al 8 de Març després d’un any de pandèmia. Un any difícil per a tothom, i molt difícil especialment per a les dones. La crisi sanitària ha posat en evidència l’essencialitat de les tasques de cura de les persones i de sostenibilitat de la vida. Aquests treballs, que no es poden fer a distància, corresponen a professions molt feminitzades, com les sanitàries, netejadores, personal de geriatria, dependentes de supermercat, treballadores de la llar i moltes altres. Unes tasques que són molt exigents tant mentalment com físicament. 

Aquestes dones, dones essencials, les jornades de les quals no finalitzen quan sona un rellotge de canvi de torn, mereixen un reconeixement més enllà de la complaença dels aplaudiments històrics als balcons; mereixen millorar les seves condicions laborals. El valor humà del seu treball no es correspon de cap manera amb el seu salari. Cal posar la mirada també en les dones migrants que fan moltes d’aquestes tasques. En una gran part no són reconegudes ni com a ciutadanes ni com a treballadores, estan pendents de processos de regularització i treballen en negre, sense dret a prestacions ni ajudes i, fins i tot, sense dret a vot.