Les biblioteques, el dret d'accés a la cultura i el compromís social

Per Isàvena Opisso Atienza, bibliotecària

Imatge de la Biblioteca Pública Bon Pastor
de Barcelona, guanyadora del premi
"Biblioteca Pública y Compromiso Social" (2015)

Les biblioteques han esdevingut un dels agents clau per garantir el dret d’accés a la cultura i a la participació en la vida cultural, així com respondre a les necessitats d’informació i coneixement, especialment de la classe treballadora.

En els darrers anys han augmentat les bones pràctiques en dos aspectes fonamentals per garantir l’accés a la cultura: en primer lloc garantir l’accés i les necessitats d’informació de la ciutadania en la seva diversitat, i això suposa respondre a les necessitats dels usuaris amb diversitat funcional, parlants de pluralitats de llengües, etc.

I un segon aspecte de bones pràctiques és que des de les biblioteques s’han dut a terme diverses iniciatives per tal d’apropar i fer arribar els seus serveis als usuaris potencials que habitualment no en fan ús. Més enllà de respondre a les necessitats dels usuaris que van a la biblioteca, s’ha tendit a analitzar perquè hi ha un alt percentatge de població que mai hi va i planejar accions inclusives d’apropament. Cal destacar en aquest àmbit les accions que s’han realitzat en zones amb als índex d’abandonament escolar i analfabetització funcional, per tal de fer de la biblioteca un espai on trobar recursos per a l’aprenentatge al llarg de la vida, aprenentatge formal i informal que pot suposar la possibilitat d’accedir a un lloc de treball o de millorar la situació laboral, així com també possibilitat d’adquirir coneixement pel plaer de saber i esdevenir un punt de trobada per a la ciutadania.

No hem d’oblidar que en zones amb alts índex d’abandonament escolar, la biblioteca és sovint vista com un “temple de la cultura escrita”  i l’escriptura considerada com un camí privilegiat d’accés al treball i als recursos controlats per les institucions. Una manca de domini de la lectoescriptura pot suposar un límit d’accés de la classe treballadora al món del treball, especialment després de la desvalorització de la mà d’obra no qualificada com a conseqüència de la desindustrialització.

Però qui està duent a terme aquestes iniciatives de dotar les biblioteques d’un valor social? Si bé es cert que darrerament existeixen bones pràctiques de les institucions competents, tant d’Ajuntaments com Diputacions i de la Generalitat de Catalunya especialment en  sel·lecció de fons i recomanacions mitjançant guies temàtiques sobre diversitat funcional i compromís social i si bé també és cert que des de Comissions Obreres s’han dut a terme accions de difusió cultural, programació conjunta d’actes culturals i una aposta per la publicació de llibres de lectura fàcil amb l’objectiu de garantir el dret de la ciutadania a l’accés a la cultura i a la participació en la vida cultural,  hem de tenir present que el principal gruix de les iniciatives per dotar un valor social a les biblioteques  provenen de la iniciativa individual de les persones que hi treballen.

Caldria doncs, d’una banda, reclamar a les institucions competents que duguin a terme una aposta ferma, continuada i sistemàtica, la manca de la qual es pot interpretar, no només com la conseqüència de les retallades presents que han patit darrerament els serveis públics, sinó també com una estratègia per aconseguir un model de societat inculte, que significaria una població acrítica.

Caldria  també que tots els agents implicats, treballadors, usuaris i sindicats sapiguem vehicular les demandes i necessitats i organitzar-nos en una força aglutinadora més enllà de les iniciatives individuals, com s’ha fet en d’altres sectors com l’educació o la sanitat, només així dotarem a les biblioteques de valors ferms d’inclusió social i podrem reclamar que es garanteixi arreu i per a tothom el dret que tenim la ciutadania d’accés a la cultura.

Barcelona, 13 de gener de 2017

Article publicat a Perspectiva.